Vaig fent papers i lamparetes. De moment algunes jaus heu atrevit i els reis en portaran a algunes cases (l'Eva, la Núria, la Gemma, la Núria). Però des d'aquí faig la crida següent: Com que aquest blog es nodreix d'imatges, un cop les làmpades estiguin penjades o ubicades,boniques i enceses. Perquè no els hi feu una foto i me l'envieu a mi per poder-les gaudir entre tots, i així em segueixo fent propaganda!
30 de des. 2009
Avui treballo en la creació d'una gegantona per l'escola del meu fill
De moment està en procés i només en tenim l'esboç però aviat s'estarà construint i penso seguir el procés d'aprop.
La idea surt d'adaptarel logo del ceip progrés dissenyat per Mateu Dunyó (l'avi de l'Agnès). Aquest logo representa una nena nua portant una llàntia-torxa sobre un dofí o peix gegant. A mi em recorda a els peixos dels mosaics romans...El fet que sigui una vaileta té a veure amb la història de lluita de creació de l'escola, en la seva ubicació al barri del progrés, amb la realitat del barri antigament ple de camps que després van ser fàbirques on les dones i també les nenes de Badalona s'hi van deixar les forces. La flama és per la il·luminació que ha d'aportar als nostres fills la seva vida a l'escola a l'ensenyament. I bé, a mi emté molt emocionada a més perquè aquesta gegantonaserà una nena que com l'escola tindrà deu anys i vet aquí que ja m'he començat a inventar un conte tot i que m'agradaria rebre suggerències i suggeriments...Com el nom, qui són els pares etc. Crec que es mereix una mica de rondalla i la vida ja en farà literatura o bé mitologia
23 de des. 2009
el fanalet d'en Tasi
Aquesta és la història no oficial de l'orígen del fanalet que els nens i nenes porten encès la nit de reis. Jo hi he posat les imatges, però si voleu escoltar o llegir la història ho haureu de demanar, de moment a veure què us sugereixen els dibuixos...
12 de des. 2009
INTENCIONS
Jo vull fer com els romans i regalar busts i retratus, no pas per què us sentiu importants...ni per què us recordin els desmemoriats futureros no: el que jo vull és que us tingueu en versió caricatura-dolça a casa i així, quan us veieu pogueu pintar-vos un somriure als llavis i trobar-vos feliços de narinan, perquè a vegades se'ns oblida que això és com una broma.
SALUT
SALUT
Subscriure's a:
Missatges (Atom)