PROductes a mida, contes, il·lustracions, personatges i ficcions

Amb una inventiva en estat d'exitació, tinc temps i ganes per treballar amb mans i cor qualsevol idea nova, només em falta l'excusa, me la donaràs tu?

12 de jul. 2010

action painting, dissabte 17!!!!! t'apuntes?


l'estiu passat ja ho vàrem probar i ara hi tornarem amb tu si t'apuntes...
ACCIÓ PICTÒRICA
se'n diu del fet de posar-se a pintar...
Com?
Relaxadament...
Amb bona companyia...
I amb una suau empenteta.
Parlarem de colors
i en farem
Parlarem del gest
i en tindrem
Parlarem de pintar
i pintarem
i sobretot, potser farem volar les pors,
deixarem entrar més il·lusions
i ens n'adonarem que
no és pas tan difícil...
que com tot s'aprèn fent...
i algun dia,
s'havia de començar...
et ve de gust????
  
Deixa't seduir per la tarda, per la guía, i pels gestos de la teva mà

Si tens ganes de
 pintar...
Si vols viure una 
experiència pictòrica...
Si et fascina però no 
goses...
Si fa temps que voldries 
però no has pogut...

El Dissabte 17 de juliol a bona hora, quan comença a marxar el sol cap a les sis de la tarda
Al badiu de "la finestra" taller creatiu: carrer conquista 51 (al costat de la farmàcia)  Badalona


A 3 minuts de l'estació de tren i de l'estació de metro pep ventura, i molt molt a prop del mar
Fins l'hora de sopar...

Us convido a una miqueta d'action painting: Ens prepararem un suport (imprimarem), ens fabricarem les nostres pintures (pigments + aglutinant), treurem les crostes a la por al blanc i sobretot viurem una experiència distesa, de creativitat col·lectiva, relax artístic i el que se'ns acudeixi sobre la marxa...

Si creieu o ja sabeu que voldreu ser-hi, em contesteu per començar a preparar materials. Per preveure gastos (cola, pigment, suports, paper etc he pensat que l'activitat us costarà 7 euros per cap)

Bé, demaneu-me més informació o el que sigui...Una forta abraçada i ànims que us hi espero!

Anna Riera 634 605 293



2 de juny 2010

UNA FEINADA GEGANT!


















taller casolà de xocolata


2 TAULETES DE XOCOLATA FONDANT (vinga, tirem la casa per la finestra i que sigui Nestlé!)
2 POTS (per poder fer el bany maria, un més gran que l'altre)
LA PALA DE SILICONA
FLAMA
PAPER SULFURITZAT
EL CONGELADOR
I UN NEN

vam extendre la xocolata fosa i vam fer les parets d'una casa, la teulada, un dinosaure, amb lacasitos incrustats...per muntar la peça, un cop refredada la xocolata (és un moment), altre cop xocolata fosa.
La resta ja és història...labavo avall! jaja

records de primavera



Ara que ja ha finit vull recordar que hem tingut una primavera preciosa. També ho serà l'estiu!

ABRILMAIG 2010


Després del festival Gegantí per sant jordi, he portat un curs d'adults a Martorell.
Monogràfic "Ambientació d'espais" per a professionals del lleure infantil, a través de l'ACELLEC (Associació Catalana d'Empreses d'el Lleure, l'Educació i la Cultura).
El que em proposo fer és narrar el curs i aportar la seva informació visual per tal que les dones que l'han realitzat en tinguin la memòria.

20 de febr. 2010

a casa la Mercè

 
Bé, la foto és a la cuina de casa, però aquesta ja il·lumina les estones de sofà de la Mercè i el seu home. Ha estat el regal d'inauguració de pis i vida en comú que els ha fet la Gemma. L'estructura com sempre de ferro soldat i pasta de paper, la pantalla de paper premsat amb les tonalitats escollides, dues fonts de llum i una bona cosida...Els ha encantat!!!! (i això que era un regal absolutament atrevit!) . Au doncs enhorabona!

7 de febr. 2010

MAtar la por

Bon dia dia, ja no me'n vull perdre ni un més...Són les 7 i he anat a dormir a les quatre i potser no és el primer cop que em passa i és el meu còs que m'està fent l'avís. Perquè no et cuides?

Després d'una ingesta massiva -cada cop menys, però encara massiva- d'alcohol penso, ja fa molts anys, quina manera de malaguanyar-te el cos, quina manera de maltractar-te!

I més enllà del que està essent una reflexió personal, un canvi de vida individual, veig i em costa verbalitzar la visió però ho intentaré: que el canvi és per vida i que l'haig d'estendre al meu voltant... sobretot al meu fill.
Ha de passar ell per aquest procés d'autodesctrucció que ens han dit que és fer-se gran? Si jo amb trenta sis me n'adono de lo mal après que ho tenia...què puc fer per explicar-li-ho clar? A ell i als altres. Cal que els nens segueixin drogant-se, alcoholitzant-se, automatxacant-se en una recerca de paradisos perduts? Doncs cal admetre que es van perdre després del primer dia!
Si, els psicotròpics m'han ajudat a experimentar la nit, a experimentar persones, a experimentar amb mi però...m'han fet perdre'm i també m'han estat matant per dintre(?) Segur, sinó vegeu el meu estat present: alteració de consciència? No és alarmisme però si "això va de debò/quin món li estic donant/no vull perdre'm més matins/bon dia dia".

6 de febr. 2010

del meu passat tornen per parlar-me'n


Quan fa uns anys es va morir l'avi i n'havien de vendre el pis, em vaig veure interpelada a recollir tot allò que hi tenia a casa seva, o més bé al garatge: les pintures de facultat. No sé si heu fet mai aquest tipus d'acte, el més similar que se m'acut és preguntar-vos si heu tornat maia llegir els vostres apunts, els vostres treballs universitaris? Per mi a més d'un esfoç va ser una sort, vaig veure desfilar davant meu el que havia estat, i em va retornar el que sóc i va ser emocionant, dolorós...Perquè? Doncs perquè allí hi havia somnis, creixement, i una mica de futur inconscient doncs a mi sempre, quan he pintat, m'ha interessat el joc creatiu amb l'inconscient, em podrieu classificar com surrealista pop. Jo em deixava portar a partir d'una idea, i anava elaborant imatge, i sortien coses, mediades per l'estètica, o sigui per l'ull, per la intenció de composició etc Però després, i durant hi havia reflexió, pensament! Sense embuts, sense trampes i absolutament obert, lliure! Els surrealistes ja ho feien això de les associacions lliures, no he inventat res. El més curiós és que per a mi a manera d'autoracle, un cop "vomitava" els meus jeroglífics visuals, al observar-los, al intentar entendre'm, la lectura em parlava de coses que No m'havien passat, i ara bé quan els pèls s'arrissen: però em passarien!!!!
Com? Doncs bé, sóc capaç de llegir-hi la meva vida...però quan la pintava no en tenia ni idea! AIxò m'ha costat anys cridar-ho fort, tot i que en alguna conversa de bar se m'ha escapat i algú ja ho sabia...
Ara, el pare (un sol) m'ha fet arribar la gravació de les meves imatges, si, les que havia guardat primer al soterrani, i després al record tornant-les a guardar a l'espai mort del consultòri de la Gemma. Aquest cop les pintures supervivents d'aquella neteja m'han retornat, són amb mi a casa, i si quan començo a mirar-me-les hi puc llegir la meva història? La meva veritat? Me'n moro de ganes i a la vegada estic francament acollonida...Fa massa temps que vaig deixar de pintar, i això que era bona! Era? Potser tot segueix a punt, esperant a que hi torni...Ara toca afrontar la pròpia retrospectiva, fer endreça, i emprendre-ho tot millorat, és una activitat que m'omple d'esperança i que també em fa sentir més coses, i més aprop de la mort.

El cel ja és vermell i blau

I ho seguirà essent cada dia doncs pel món les coses segueixen igual. Potser és el seu millor exemple, han estat així i seguirant essent-ho de boniques!!! Quan em paro a mirar-me'l?
Ara que m'he parat amb tants aspectes, aquesta crisi per sort...m'està fent canviar el món, donar-li voltes i decidir -com la millor oportunitat per fer-ho- de canviar.
I com que en el fons sóc prou burra, m'ho demostra pacíficament, fent-me residir en un bucle on tot es torna a repetir en perfecte equilibri. La que no està en equilibri sóc jo, amb els meus ànims, amb els meus pensaments, amb els meus sentiments, amb el meu cos, amb la meva alimentació, amb la meva intervenció al món, amb els meus veïns...etc, i és tot això LA GRAN FEINADA, el que m'està convidant a canviar, i ho penso fer. I intentant-ho trobaré la millor manera n'estic segura. I no m'enfado, sinó que observo doncs estic aprenent a observar, i  passen moltes coses, coses que no m'agraden i que no em fan feliç al costat de coses grandioses...com poder-ne viure l'equilibri? Potser explicant-les. La primera i no és fruit del baixon ressacon, com podria semblar és que ahir per milèssima vegada vaig anar de marxa, i evidentment si no hi poses la marxa tu, on és la marxa? Però més enllà d'aquesta reflexió: perquè seguim anant de marxa tòxica? de marxa buida? de marxa desesperada? I us puc assegurar que som una munió! Torno a llançar la pregunta a l'aire: Quan ho vam aprendre???????????????????????????????????????????????

31 de gen. 2010

M'estreno de firaire!

El dilluns 25 vaig muntar paradeta a Sant Pol de Mar, i a part de congelar-me de fred vaig reviure la duresa de l'ofici!!!!

17 de gen. 2010

nouspapers


13 de gen. 2010

Lampada de dia

Aquesta és la lampada regal de reis per l'Ariadna de Masnou (felicitats i gràcies per reenviar-me la imatge, així tots ens en fem una millor idea de com queda tot!)
Hola Ana,

Soc L'Ari la germana del Vicens. Tal com demanes al teu bloc, he fet una foto de la pantalla que em va regalar l'Eva. Lo de les teles ho acabem de posar fa molt poc i no teniem pensat posar-li cap llum pero com que ens va agradar tant el regal em decidit penjar-la. T'haig de dir que es molt interessant l'efecte que aconsegueixes, perquè canvia molt quan el llum està encès.

Molta sort!


12 de gen. 2010

lamparetes de nit






LA mà


Aquesta mà que em deixa passar sembla que digui:-hauràs de tirar tu soleta, els altres anem venint...

7 de gen. 2010

FEINADA de REIS

Aquests dies no hi ha hagut moviments al blog doncs estava inmersa en aquest treball:

















La mare del'Oriol Cortacans i els seus sis néts
(la peça més difícil, tècnicament parlant, que he fet mai! Gràcies pel repte Agnès!!!)



.









la Germana bibliotecaria dela Mari Carmen, un retrat per acompanyar els seus llibres i celebrar que ha inaugurat el pròpi pis
















El meu cosí Alfons amb les seves dones...n'hi ha que es monten bé això de l'harem! A més ha estat un plaer retratar-los, que guapesque són!!!!


Els fills de la Dolors i la filla del seu company


Pantalla per sostre alt, per la germana del Vicenç (i al gust de l'Eva)



I per la meva germana Gemma, per inspirar el seu espai íntim, un quadre per omplir paret: i respira!!!!

30 de des. 2009

papersnous

Vaig fent papers i lamparetes. De moment algunes jaus heu atrevit i els reis en portaran a algunes cases (l'Eva, la Núria, la Gemma, la Núria). Però des d'aquí faig la crida següent: Com que aquest blog es nodreix d'imatges, un cop les làmpades estiguin penjades o ubicades,boniques i enceses. Perquè no els hi feu una foto i me l'envieu a mi per poder-les gaudir entre tots, i així em segueixo fent propaganda!