Quan fa uns anys es va morir l'avi i n'havien de vendre el pis, em vaig veure interpelada a recollir tot allò que hi tenia a casa seva, o més bé al garatge: les pintures de facultat. No sé si heu fet mai aquest tipus d'acte, el més similar que se m'acut és preguntar-vos si heu tornat maia llegir els vostres apunts, els vostres treballs universitaris? Per mi a més d'un esfoç va ser una sort, vaig veure desfilar davant meu el que havia estat, i em va retornar el que sóc i va ser emocionant, dolorós...Perquè? Doncs perquè allí hi havia somnis, creixement, i una mica de futur inconscient doncs a mi sempre, quan he pintat, m'ha interessat el joc creatiu amb l'inconscient, em podrieu classificar com surrealista pop. Jo em deixava portar a partir d'una idea, i anava elaborant imatge, i sortien coses, mediades per l'estètica, o sigui per l'ull, per la intenció de composició etc Però després, i durant hi havia reflexió, pensament! Sense embuts, sense trampes i absolutament obert, lliure! Els surrealistes ja ho feien això de les associacions lliures, no he inventat res. El més curiós és que per a mi a manera d'autoracle, un cop "vomitava" els meus jeroglífics visuals, al observar-los, al intentar entendre'm, la lectura em parlava de coses que No m'havien passat, i ara bé quan els pèls s'arrissen: però em passarien!!!!
Com? Doncs bé, sóc capaç de llegir-hi la meva vida...però quan la pintava no en tenia ni idea! AIxò m'ha costat anys cridar-ho fort, tot i que en alguna conversa de bar se m'ha escapat i algú ja ho sabia...
Ara, el pare (un sol) m'ha fet arribar la gravació de les meves imatges, si, les que havia guardat primer al soterrani, i després al record tornant-les a guardar a l'espai mort del consultòri de la Gemma. Aquest cop les pintures supervivents d'aquella neteja m'han retornat, són amb mi a casa, i si quan començo a mirar-me-les hi puc llegir la meva història? La meva veritat? Me'n moro de ganes i a la vegada estic francament acollonida...Fa massa temps que vaig deixar de pintar, i això que era bona! Era? Potser tot segueix a punt, esperant a que hi torni...Ara toca afrontar la pròpia retrospectiva, fer endreça, i emprendre-ho tot millorat, és una activitat que m'omple d'esperança i que també em fa sentir més coses, i més aprop de la mort.
