Després d'una ingesta massiva -cada cop menys, però encara massiva- d'alcohol penso, ja fa molts anys, quina manera de malaguanyar-te el cos, quina manera de maltractar-te!
I més enllà del que està essent una reflexió personal, un canvi de vida individual, veig i em costa verbalitzar la visió però ho intentaré: que el canvi és per vida i que l'haig d'estendre al meu voltant... sobretot al meu fill.
Ha de passar ell per aquest procés d'autodesctrucció que ens han dit que és fer-se gran? Si jo amb trenta sis me n'adono de lo mal après que ho tenia...què puc fer per explicar-li-ho clar? A ell i als altres. Cal que els nens segueixin drogant-se, alcoholitzant-se, automatxacant-se en una recerca de paradisos perduts? Doncs cal admetre que es van perdre després del primer dia!
Si, els psicotròpics m'han ajudat a experimentar la nit, a experimentar persones, a experimentar amb mi però...m'han fet perdre'm i també m'han estat matant per dintre(?) Segur, sinó vegeu el meu estat present: alteració de consciència? No és alarmisme però si "això va de debò/quin món li estic donant/no vull perdre'm més matins/bon dia dia".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
proposa,pregunta,suggereix i suggestiona!